I Això era una vegada un Contet molt petit, molt petit, que no feia més de dues línies: "Hi avia una vegada..." i "Fi". Sa mare era una Revista Científica molt important, que totes les setmanes canviava de portada, y son pare era un volum estupend de Dret Civil. Abans d'anar-se'n al llit, el Contet entrava al prestatge de son pare, i allà se'l trobava sempre, reunit amb altres volums molts seriosos. Però aleshores interrompia el que estigués fent i li deia bona nit al petit, i fins i tot el deixava jugar amb la cinta de registre, que era suau y vermella, i acabava en una borla que al Contet li agradava molt. Sa mare, però, moltes nits no era a casa, i es que assistia a algun sopar amb savis i Premis Nobel. |
|
Fragmento del Capítulo I de C., el petit llibre que encara no tenia nom, traducción de Quim Monzó. Ilustraciones a todo color de Perico Pastor. Barcelona, Cercle de Lectors, 1998 y editorial Empuries, 2003. |
|